El blog d’en Xavier Bonastre de gener 2019 nanoxia deep silence

Aquesta ha estat una setmana atípica perquè no he pogut córrer el què hauria desitjat. La reaparició a sant antoni la setmana passada va comportar unes tiretes importants als dos bessons, però sobretot, un agreujament de les meves molèsties habituals a la inserció del tendó d’aquil·les al calcani del hypoxic ischemic encephalopathy treatment in india peu dret. Tota la tarda de diumenge passat i dilluns anava coix. Dimarts, en jim serrano em va fer un bon massatge i la cosa va millorar ostensiblement; i dimecres vaig anar a resport on el dr. Ferran abat em va fer una punció seca a la zona afectada i la cosa va millorar força. Tant, que em vaig decidir a fer els 10 quilòmetres de tarragona, emmarcats en una jornada atlètica anoxic encephalopathy mri que incloïa, també, un 5K, un 30K i la marató.


Enguany era obvi que no podia fer-la. L’objectiu era, simplement, millorar el registre de sant antoni (56min 54s) crea que podria fer uns 54 minuts, però a l’hora de la veritat he notat la falta d’entrenaments i el vent que ens ha bufat, al marge de la tornada a la zona de meta, que té molts metres en pujada. Amb tot he pogut millorar el registre. Han estat uns escassos 36 segons, però ningú va dir que seria fàcil. He acabat, doncs, en 56min i 18s. Per tant, el pròxim objectiu en un 10K serà baixar dels 56 minuts. Ara mateix me’n faig creus del què era capaç de córrer abans de les operacions del setembre de l’any hypoxic anoxic brain injury causes passat. És normal, després del què vaig passar, que ara estigui tan allunyat dels meus registres de fa uns mesos. Poc a poc i bona lletra. Sense pressa, pero sense pausa. Seguim !

El retorn a les curses ha estat emocionant, però sobretot, ben passat per aigua. La cursa escullida per tornar ha estat la de sant antoni. Molt clàssica per a mi. Era la 15 vegada que la feia. Vaig poder fer-la acompanyat de dos grans companys: la imma casares i l’ arcadi alibés. Tots dos companys de feina a TV3. Tenia en el cap córrer al voltant dels 55 minuts anxious meaning in english. Sense cap pressa i gaudint al màxim del moment. Des del novembre que vaig començar a trotar augmentant progressivament el minutatge, estic ara ja en els 45 minuts. Per tant, la cursa de sant antoni suposava el salt definitiu per començar a entrenar normalment, diguem-ne, al fer almenys 10 minuts més de cop. Sabia que no tindria com dificultat per a fer-ho, com així va ser. Llàstima, com dic, de la intensa pluja que ens va deixar ben mullats. Va deslluïr una mica la meva tornada a l’asfalt, però el cert és que em vaig trobar molt recolzat per tothom que em va venir a saludar i alegrar-se de la meva reaparició hypoxic brain injury recovery. Finalment vam acabar amb l’arcadi en 56 minuts i 54 segons. El registre era absolutament el de menys. A partir d’ara només faré que millorar aquest registre, he, he… La imma casares va tirar una mica més a partir del km 8 i ens va treure uns 45 segons d’avantatge, a la meta. L’única cosa no tant positiva és que les meves molèsties a la inserció del tendó al turmell es van convertir en notables i ara vaig molt coix, però almenys una mica menys que ahir a la tarda. Fisio i trauma aquesta setmana anoxic brain injury treatment i a veure si ho solucionem. L’isquio de la cama dreta, en canvi, sense notícies. Perfecte !

Em fa molta il·lusió anunciar que després de la meva convalescència tornaré a cremar asfalt en una cursa anoxic brain injury after cardiac arrest el pròxim 20 de gener. Dos dies abans tindré l’alta mèdica. Serà a la cursa de 10 quilòmetres del barri de sant antoni de barcelona, una de les més clàssiques i que he fet més cops. L’any passat vaig córrer-la per 14a vegada amb un registre de 44m i 30s. Com que ara mateix estic corrent una mitja horeta, la cursa serà –espero– un salt quantitatiu important. Passaré a fer un grapat de minuts més de cop. Penso, però, que estic preparat per a fer-ho sense problemes. La cursa reflex anoxic seizures in babies és molt plana i m’ajudarà. La idea que tinc és anar molt tranquil i gaudir de la tornada a les curses. L’objectiu és estar una mica per sota dels 55 minuts i gaudir al màxim. L’arcadi alibés segur que m’acompanyarà. Espero que no sigui l’únic. Tothom que vulgui venir amb nosaltres durant la cursa serà molt benvingut. Quants més siguem, més riurem. Moltíssimes gràcies a tots per les mostres de suport que he rebut durant tots aquests mesos. Ens veiem el dia 20 !!